• silvia@psicogestaltbcn.com | Tel. +34 662 259 573 | WhatsApp | C/ Casp, 114 Barcelona

La tècnica de la cadira buida

la cadira buida

Potser a molts us soni la tècnica de la cadira buida. Potser hagueu escoltat parlar o que fins i tot l’hagueu experimentat. I és que aquesta tècnica, a part de ser utilitzada per terapeutes Gestalt, ha aconseguit traspassar enfocaments i a dia d’avui també és utilitzada per psicoterapeutes i psicòlegs de diferents orientacions psicològiques.

Com totes les tècniques o experiments que s’utilitzen en teràpia gestalt, la cadira buida és una tècnica eminentment vivencial. En el seu origen, Fritz Perls, el seu creador, es va nodrir d’altres tècniques com el Psicodrama de J.L. Moreno i d’altres disciplines, com el teatre de Reindhart. No és d’estranyar que aquesta manera de treball terapèutic requereixi d’expressió, dramatització, moviment i creativitat. És una tècnica principalment projectiva ja que el que permet a la persona és poder bolcar o projectar fora contingut intern (mental i sobretot emocional) que d’altra manera seria fàcilment bloquejat per les defenses psicològiques que cadascun posseeix.

Però, de què tracta la cadira buida?

La cadira buida és una tècnica que fem servir en psicoteràpia principalment per a expressar i dialogar amb alguna persona absent (sigui per pèrdua o perquè no estigui present en aquell moment) o bé, per al diàleg entre parts internes pròpies (per exemple crear un diàleg entre la meva part exigent i la meva part condescendent). Els objectius terapèutics principals són l’expressió emocional, la projecció de contingut inconscient, la presa de consciència i en última instància, la integració i acceptació de la situació o experiència tractada.

Com ho fem?

Imaginem una sessió on terapeuta i client són cadascú a la seva cadira o butaca. Imaginem que la sessió ens porta a fer ús de la tècnica. Si treballem per exemple amb el client i un ésser estimat, afegirem una cadira buida on projectarem a aquest ésser estimat. Si per exemple, treballem diferents parts d’un mateix, utilitzarem tantes cadires (també es poden utilitzar coixins) com a parts internes a explorar.

Un cop iniciem l’experiència, la cadira on el client està assegut passa a anomenar-se la cadira calenta (de vegades podem trobar aquesta tècnica amb el nom de “cadira calenta”). Primer de tot, el client es connecta amb l’experiència proposada i internament s’activa- d’aquí l’adjectiu de calenta-. El client començarà a projectar a la cadira buida tot el contingut conscient i inconscient. Si per exemple treballem amb la part exigent del client: Com veu a la seva part exigent? Com és? Quina forma té? El mira? No el mira? Què està fent? I, com se sent el client enfront d’aquesta part? El procés normalment passarà pel diàleg de les parts, de manera que en un determinat moment, el client es mourà a la cadira buida per ser la seva part exigent. El terapeuta haurà d’acompanyar al client a que experimenti, senti i expressi des d’aquest altre costat.

Quan el treball es porti a terme amb un ésser estimat, no necessàriament passarem a experimentar la cadira de l’ésser estimat. A vegades n’hi haurà prou amb l’expressió del client des de la seva mateixa cadira.

Com i quan finalitza la tècnica?

Teòricament, el treball finalitza quan s’arriba a un acord entre les dues parts de manera que aquestes es veuen, s’accepten i s’integren el màxim possible. O bé, quan es fa conscient algun aspecte nou que ens ajuda a ampliar perspectiva, a resignificar la situació o a abordar-la amb recursos propis ara conscients. Els moviments d’una cadira a una altra variaran en funció de cada treball i del que consideri apropiat el terapeuta que l’acompanya.

Posteriorment, si el treball ho requereix (de vegades és convenient evitar racionalitzacions posteriors i deixar que la feina faci la seva digestió), sol haver-hi un espai d’elaboració cognitiva de l’experiència anteriorment viscuda.

Per a què serveix?

L’objectiu principal, com en totes les tècniques gestàltiques, és la vivència de l’experiència en si mateixa, en la presa de consciència que genera aquesta i en la màxima integració possible de les parts. Diem màxima perquè no sempre es podrà integrar tota l’experiència en una sola sessió però potser podrem anar veient aquesta part rebutjada (per exemple, posar a la cadira a la mare amb qui estic tremendament enfadat), o poder parlar amb ella i expressar-li el meu enuig, etc., i això ens anirà apropant – o almenys, mobilitzant – cap a aquest horitzó terapèutic anomenat integració.

  • En resum, aquesta tècnica ens facilita que la persona pugui:
  • Connectar amb l’experiència a nivell emocional i corporal.
  • Expressar verbal, corporal i emocionalment.
  • Prendre consciència de les parts rebutjades o no vistes i integrar-les en la mesura del possible.
  • Resignificar la situació o experiència d’una manera que ens resulti més sana.
  • Ampliar la perspectiva sobre una situació i obrir espais a noves possibilitats.
  • Tancar situacions inconcluses.

En quines situacions es pot utilitzar?

La cadira buida té múltiples usos. La creativitat del terapeuta i la seva experiència, donaran forma a altres maneres creatius d’ús. Però a mode de resum i com hem vist anteriorment, podem utilitzar-la per: Establir un diàleg entre aspectes de la nostra personalitat que són rebutjats o polaritzats. Per exemple, quan m’identifico només amb la meva part feble i no veig o faig pròpia també la meva part forta. Establir diàleg amb una situació o esdeveniment concret. Treballar aspectes inacabats amb persones absents o no disponibles. Per exemple, treballar la relació amb un ésser estimat que hagi mort. En resum, la tècnica de la cadira buida és una tècnica projectiva, expressiva i integradora amb infinitat d’usos terapèutics. Facilita la connexió amb el nostre món emocional i corporal, flexibilitza defenses psicològiques i dóna cabuda a noves formes d’entendre i abordar conflictes personals.

¿Está vacía la silla donde estás sentado? No parece posible pues de hecho tú estás sentado en ella. Pero sí es posible que la persona sentada en esa silla se sienta vacía. Entonces esa silla está vacía, ¡aun estando ocupada! (Nachman de Breslau)*

 

Si aquesta tècnica et sembla interessant i creus que et pot ajudar, no dubtis en contactar amb mi.

__________________________
*Cita extreta del llibre “Terapia Gestalt. La vía del vacío fértil” de Paco Peñarrubia)

Comment

There is no comment on this post. Be the first one.

Leave a comment