Les emocions són necessàries a la vida. Per a una bona gestió emocional, és important sentir-les, reconèixer-les i comprendre de què parlen. A diferència del que creiem, no existeixen per amargar-nos la vida i no es tracta de suprimir-les, sinó d’entendre i aprendre que cada emoció ens aporta alguna cosa. Cada emoció té la seva funció. Per exemple, l’alegria ens porta al compartir i al relacionar-nos amb l’altre, de manera que així creem vincles i ens nodrim emocionalment. La tristesa, però, el que fa és facilitar-nos el contacte amb nosaltres mateixos i ens ajuda a deixar anar allò que necessitem deixar anar.
“Les emocions ens faciliten la supervivència i ens acompanyen en el camí a relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb l’altre i amb el món”.
A diferència de l’alegria -emoció a la que normalment se li dóna la benvinguda i se la vol de manera permanent- pot semblar que l’habitual en nosaltres (i el que recolza la meva experiència terapèutica) és desconnectar-nos de les emocions quan ens resulten desagradables, dessensibilitzar-nos o tapar-les de diverses formes (totes elles creatives).
Gairebé sempre això actúa de manera inconscient i no ens adonem de com fem per relegar el nostre món emocional a un segon pla en el qual queda desatès. En conseqüència, quedem desatesos i desconnectats de nosaltres mateixos i de les nostres necessitats.
Sensibilitzar:
Un dels primers passos en el camí cap a una emocionalitat sana és emprendre el camí de tornada cap al nostre cos, atendre’l i donar-li l’espai per sentir el que necessiti sentir. Seria com iniciar un treball d’anar estovant i reduint una pell d’elefant, que en alguns casos hem creat per protegir-nos del que és desagradable d’algunes emocions però que també ens manté en la inconsciència absoluta (i per tant en el no saber què necessitem).
D’aquesta manera, si aprenem a escoltar atentament al nostre cos, començarem a sentir coses que abans passaven desapercebudes.
En altres casos, la persona ja pot ser sensible al que sent i no obstant això, no saber què és allò que sent i què pot o ha de fer amb això.
Reconèixer / Identificar:
Un cop sensibilitzat el cos, el segon pas serà començar a reconèixer i posar nom a “això que em passa que no sé que és”. Per exemple, si començo a escoltar el meu cos i llavors percebo molta energia concentrada a l’estómac quan el meu cap em demana una tasca a última hora de la tarda, puc començar a reconèixer que aquesta energia parla de molèstia o ràbia. El que faig és, a partir de les sensacions corporals, identificar l’emoció i atribuir-li un nom.
Contactar amb la necessitat:
Si em permeto sentir l’emoció i prendre consciència d’ella, estaré en disposició de veure què m’està volent dir i què necessito. Si continuem amb l’exemple anterior, quan m’adono que estic enfadat amb el meu superior per demanar-me una tasca a punt de finalitzar la jornada, m’adono que la meva necessitat passa per dir-li al meu superior que no. I amb això posar-li un límit que a mi em permet sortir a l’hora establerta.
Gestionar:
Adonar-nos de què sentim i donar espai a les emocions, és a dir, contactar amb elles i amb la necessitat de la que parlen, són passos previs necessaris per fer una bona gestió emocional. La gestió d’una emoció per tant, passa per adonar-me de la necessitat que tinc i de com actuo per satisfer-la.
Continuant amb l’exemple, en la gestió jo decideixo què fer amb aquesta necessitat. Podria negar-li a la persona responsable la tasca que m’ha encomanat (i assumir el risc que això comporti) o bé decidir assumir la tasca i buscar alguna manera sana de treure la ràbia que probablement encara continuï en mi. Una altra possible gestió seria decidir quedar-te, assumir la tasca, però també poder expressar el teu desacord a la persona responsable.
Un altre exemple amb una altra emoció; m’adono que em sento trist perquè acabo de deixar una relació de parella i la trobo a faltar. El que necessito és contactar amb la pèrdua que suposa i poder-la plorar. Decideixo donar-me l’espai per plorar i decideixo si vull que sigui en soledat o acompanyat per algun amic.
Veus la importància? Si no hi ha consciència, hi ha pilot automàtic. Potser ni me n’adono que necessiti plorar, o que ho intueixi però em dediqui a fer tot el possible per no sentir-ho. Això vol dir que davant del dinamisme de la vida, jo sempre tindré una mateixa resposta fixa i inflexible. Per exemple, dir que sí sempre a tot (i no donar espai a la ràbia sana que em permet dir no) o no plorar les pèrdues que pateixi en la meva vida i no poder elaborar un bon dol que em deixi tancar etapa i obrir-me a tot allò nou.
No obstant això, amb consciència i autoconeixement emocional, la resposta es donarà en funció d’una necessitat real i de la gestió que finalment es decideixi.
La gestió emocional en teràpia
El treball emocional sempre és present en el procés terapèutic. Acompanyar a la persona a conèixer-se, a escoltar-se, a prendre consciència de les seves necessitats, a l’expressió d’aquestes i a una bona gestió emocional, és una cosa que facilita la vida i augmenta la seva qualitat. Les emocions formen part de nosaltres i ens orienten en la vida. No les obviem. Aprenguem d’elles, de com s’expressen en nosaltres, escoltem el que ens han de dir i després gestionem i decidim en funció del que volem.
El món emocional és veritablement complex i això és només és una petita part. Al proper post seguirem indagant sobre el tema, a través de les 4 emocions bàsiques: la por, l’alegria, la ràbia i la tristesa.
Si aquest tema et sembla interessant i creus que el treball terapèutic amb les emocions et pot beneficiar, no dubtis a contactar amb mi. Ofereixo teràpies presencials i online.
Comment